9/6/09

Sobre la baixa participació a les eleccions estudiantils

Així és com recordo una de les majors preocupacions de la Vicerectora d’estudiants que ens va exposar en la reunió que vam fer fa dies ja. Des d’aleshores he intentat indagar sobre quines poden ser les diferents causes d’un fet que perjudica tant a l’alumnat com al bon funcionament de la democràcia (sóc demòcrata no liberal, que després alguns critiquen coses que no són).

 

A simple vista es poden veure un parell de causes evidents i que són les que des de l’equip rectoral ja s’han començat a apuntar són la desinformació i la desmotivació política de l’alumnat. Però segur que és per això?

 

La desinformació general a la que els estudiants de la Universitat de Barcelona s’excusen sembla paradoxal  tenint en compte que estem en una societat amb una saturació informativa en molts casos, cosa que em porta a creure que és una excusa completament faltada de fonament. Tot i això, si es creu que és una de les causes la proposta que es podria dur a terme i que no resultaria complicada de fer és aconseguir que els representants actuals als diferents àmbits de la Universitat es presentessin el primer o segon dia de classe davant de tots els alumnes de primer cicle explicant qui són i que fan, tot això amb l’ajuda del professorat que aturaria les classes durant una hora per promoure el moviment dels estudiants cap al saló d’actes corresponent.

 

Una altra de les possibles causes és la desconeixença total de qui són els diferents grups que es presenten a les eleccions, en aquest cas és un error dels sindicats i associacions que som incapaços de poder pensar campanyes que vagin més enllà de la simple col·locació de cartells i obligar, en certa mesura, a votar als nostres companys. Agafant com a exemple les assemblees, un passa-classes seria un bon mètode per intentar augmentar la participació ja que s’ha mostrat una forma capaç de mobilitzar part de l’alumnat, encara que si es fa massa sovint es podria arribar al punt de fer-se pesat i aconseguir el contrari de lo desitjat.

 

Un factor que també s’entreveu te’l dona la pròpia societat, on cada cop hi ha major abstenció. El problema pot venir de la falta de cultura democràtica i del pensament cada cop més estés de que la política no forma part de la nostra vida. Davant d’això poca cosa es pot fer a part de demostrar que com més propera sigui l’elecció, més proper està el teu representant. Una altra seria canviar completament els òrgans de govern i el sistema democràtic-liberal per un altre democràcia, seria una fal·làcia tradicionalista respondre a això que fa molts anys que funciona així i que per això és el millor sistema, hi ha alternatives que si s’estudien bé poden resultar factibles i potser la UB seria la primera universitat a aplicar una nova manera de fer democràcia pionera i aplicable a la resta de la comunitat universitària i, fins i tot, als governs.

 

Però retornem a la nostra apreciada universitat. Un dels grans problemes per les associacions i que, tal com s’ha comprovat en la taula nacional, perjudica també la universitat, és el suposat poder que tenen certs sindicats que es creuen amb un poder que no tenen. El que passa és que les associacions ens sentim menyspreades pel sistema, ja que aquests sindicats obtenen llocs de representació aprofitant-se de la baixa participació. Tal com diu Santiago Lopez Petit, professor de filosofia contemporanea a la UB, aquesta és la època d’aprofitar-se de les ocasions que el sistema et dóna i sens dubte, hi ha qui aprofita la baixa participació de l’alumnat. Em sembla, i això és pura loxa, que s’enganya a l’electorat quan es presenta un programa electoral i es fa una política de seient buit. També és cert que els grups minoritaris al Claustre no em estat capaços de creure en nosaltres mateixos i unir-nos per crear una alternativa a això, però es causa de la desmotivació que ens aporta veure que tota la força que alguns tenim a la facultat la perdem al Claustre on la minoria és quasi ignorada. Malgrat això, alguns encara creiem que podem fer alguna cosa per a la UB i des de l’equip rectoral sembla que es tenen ganes d’aconseguir parlar amb tots els representants, cosa que facilita molt defensar les preocupacions dels alumnes que representem sense cap mena de discurs polític de rerefons.

 

Acabem la reflexió amb, com no, unes petites conclusions sobre el tema en qüestió:

 

·      És clar que si els estudiants no volen estar informats (a partir del segon any) és perquè ells volen i no poden dir que no saben com arribar-hi, ja que tenen Internet molt a la bast.

·      Si es vol augmentar la participació s’ha de fer una campanya de xoc, on hi hagin debats als passadissos i des del professorat s’animi a participar a les eleccions el mateix dia d’aquestes. Qualsevol idea innovadora i trencadora és bona.

·      Intentar motivar als representants amb qualsevol cosa, ja sigui crèdits de lliure elecció o fer veure que en el seu currículum pot sortir la representativitat de la facultat.

·      Provar de cercar noves formes de democràcia pel bé d’aquesta, ja que el liberalisme cansa a l’electorat i, en l’àmbit universitari, no creu que sigui prou representatiu del que ells creuen.

·      Animar a les associacions a presentar-se, mostrant-li que així podran lluitar pel que els convé als seus estudiants i facultat millorant la pluralitat que per ara sembla malmesa dins del claustre.

·      Provar de crear un espai on els grups minoritaris dins del claustre es puguin conèixer i formin grups potencialment més forts que els sindicats que es creuen majoritaris, millorant així la participació dels mateixos claustrals.

·      Fer una presentació dels representants als alumnes de primer cicle els primers dies del primer semestre. Això faria que s’interessaren pels diferents estaments universitaris i creixeria la participació o creació d’associacions o sindicats.

 

Per finalitzar sols dir que la representació estudiantil està molt poc valorada a la UB i això dóna poques motivacions tant a presentar-se com a votar-los ja que sembla que les decisions que es prenen estan en mans dels professors i catedràtics, però desconeixen que si els alumnes saben treballar conjuntament amb el professorat poden aconseguir grans fites pel bé de la Universitat i la pròpia facultat, és més, es pot aconseguir molt més pel bé del funcionament de la facultat ja que el contacte directe amb el professorat en els consells de departament i la junta produeix millores dins de la crítica dels mateixos alumnes. La qüestió és creure-s’ho i tirar endavant amb ganes, així es pot aconseguir fins i tot moratòries que les assemblees de facultats (que es creuen les veritables representants dels estudiants) no havien aconseguit.

 

Xavier Rios Tubau

24/4/09

Historia d'una moratoria

Com si d'un caldo fet a mà es tractés, els representants del estudiants han treballat units per aconseguir el que els nostres companys de classe, coneguts i no tant, volien majoritàriament. La moratòria de l'apliació del grau de filosofia fins a una revisió i millora d'aquest.

Novembre: S'inicien les reunions de les associacions Estudiants per la Filosofia, SEPC i Filosofia para todos i alumnes a titol individual per proposar la moratòria. Es posa en marxa una sèrie de converses amb professors aprofitant els debats sobre Bolonya fets a la facultat de Filosofia.
S'intenta mobilitzar així el professorat qu per raons diverses fins aleshores s'havia mantingut bastant apartat de tot.

11 Desembre: Es presenta un text amb les raons per les quals es vol una moratòria. El degà es compromet a convocar una junta a l'acabar els examens de Gener.

9 de Març: Al veure que no es convoca cap junta, els estudiants i un grup de professors demanen un junta extraordinària.

2 d'Abril: S'aprova en junta extraordinària una moratoria del grau de filosofia.

Però no s'havia acabat, encara no estava tot fet. Al tornar de les vacances de setmana santa els estudiants començavem a treballar en un nou projecte de grau quan ens vam enterar que el rectorat demanava a la junta que es tornes a posicionar, que no es podia fer la moratoria per qüestions burocràtiques i per que el grau ja s'havia aprovat en junta.

20 d'Abril: es fa una junta extraordinària convocada pel degà. Desprès d'una llarga discussió, s'aprova de nou la moratòria. Just després es posa en votació l'aplicació del grau al Setembre per sorpresa de gran part de la junta. Per cohèrencia es vota en contra.

22 d'Abril: El Consell de govern de la UB signa un acord de consens de respecte a la decisió de la junta.

Futur: Aprovació de la moratòria al consell social UB i a la Generalitat de Catalunya.

Reconec (i ara parlo a títol personal) que és una via moderada, o sigui que no és una paralització del grau, cosa que és quasi impossible a aquestes alçades.

La feina nostra no ha acabat, ara toca treballar per aprofitar al màxim les possibilitats que el grau ofereix. I per aixó necessitem propostes de l'alumnat per fer arribar-les als llocs adients.

Xavier Rios, representant a la junta i claustre.